Descripción:
El Castell de Beselga, declarat Bé d’Interès Cultural, es troba a la partida del mateix nom, en la vessant nord del Garbí.
L’origen d’aquest conjunt arquitectònic està en la construcció d’una torre sentinella en el temps anterior a la conquesta. Està inscrita dintre de la ruta de torres de la vall del Palància, en la via Sagunt-Jérica. El Llibre del Repartiment ja menciona la seua existència, al referir-se indirectament a ella quan es parla de l’entrega a Adam de Paterna del castrum de Segart, que s’ubica al costat del castrum de Buselcam.
La construcció és de tapiera, amb abundants agulles i espitlleres als murs exteriors. L’escala i els arcs de sustentació situats a l’interior són de pedra tallada. Està formada per quatre murs perimetrals més un de central, que donava pas a la formació de dos espais, que es cobrien amb voltes de canó. L’escala de dos trams presenta escalons de pedra de Sagunt. El nivell inferior de la torre sembla que posseïa una cisterna que recollia aigua fluvial i que posteriorment es refà durant l’època cristiana. El nivell intermedi era en el que feien vida els ocupants i el nivell superior tenia la funció de sentinella amb buits defensius a les quatre cares.
El castell-palau cristià, que s’ubica al costat de la torre, és de finals del segle XV i es va construir durant el govern del baró Gracià de Monsoriu. La seua planta rectangular constava de dues altures i un terrat superior. L’entrada principal s’ubicava a la façana nord. En l’altura superior presentava dues grans finestres, una d’elles damunt de la porta, geminades i d’estil gòtic. La primera altura se sustentava per voltes de mig punt. La segona planta estaria composada per bigueria. Les seues característiques, doncs, es relacionen més amb les d’un palau o habitatge senyorial que amb les d’un castell defensiu.
La funcionalitat del conjunt defensiu va ser diversa. La torre sentinella va tindre un ús més determinat, que es va estendre fins la dominació cristiana. Més complex és esbrinar la funcionalitat del palau-castell. El que queda clar és que va ser destruït en el primer terç del segle XVI.
Aquest conjunt ha sobreviscut al pas del temps i, en l’actualitat, després de l’enfonsament del llenç nord del castell-palau el 7 de juliol de 2004 i la restauració del seu conjunt, s’ha recuperat i rehabilitat la torre i s’han consolidat els elements que perviuen d’allò que fou el castell-palau. Actualment, el conjunt és Bé d’Interès Cultural (BIC) i està inscrit des de 2002 en el Registre de Béns d’Interès Cultural del Ministeri de Cultura.