Descripción:
Una de les construccions urbanes que es desenvolupen en moltes poblacions per a aprofitar el pas de l’aigua i emmagatzemar-la és la cisterna. És un tipus de construcció composta d’una caseta amb teulada i d’on naix una baixada que té forma d’escala coberta amb volta de canó. Al fons es troben la pila i les aixetes, situats en una de les parets de la bassa subterrània o cisterna on se situa l’aigua per al consum humà.
A Estivella existia tradicionalment una cisterna, datada cronològicament ja en el segle XVI i situada a l’actual plaça de la Creu, fins als anys 70, quan va ser enterrada. De la seua existència queda constància en l’Arxiu Municipal, on apareixen rebuts del segle XVIII relatius als llums per a les escales, les aixetes o la neteja i ompliment de la bassa.
Però aquesta construcció, en el segle XIX, amb l’augment de la població, va resultar insuficient per al proveïment humà. Aquesta és la raó per la qual, en la dècada dels 40 d’eixa centúria, es va iniciar l’estudi del projecte i la posada en marxa d’una nova cisterna, amb la intenció de situar-la també prop de la sèquia i en una plaça amb un bon accés. Així, es va decidir situar-la en la del palau senyorial i molt prop de l’altra cisterna. El seu nom popular va ser el de Cisterna Nova per a diferenciar-la de l’anterior. La finalització total de la construcció es va fer en 1854, a partir del capital obtingut amb un repartiment extraordinari fet entre la població en 1852, i es va construir durant l’any 1853. El pressupost global va ser de 3.091 reals de vellón, la qual cosa suposava la tercera part del pressupost municipal d’aquell moment.
En la seua construcció van participar diferents persones, la qual cosa es sap gràcies als rebuts municipals conservats: Carlos Salvador (caseta i part de la bassa o cisterna), Xeròni Tamarit (porta i part de la bassa), Salvador Tortonda (treballs de guix), José Almela de Algímia (escala), un manyà de Sagunt el nom del qual no ha transcendit i diversos obrers la localitat.
La part externa construïda consisteix en una caseta, rematada per una teulada, amb un accés a una escala amb una volta de canó que baixa fins a la pila i l’aixeta de la bassa. Està lluïda amb calç i emblanquinada; i presenta elements decoratius que amaguen la teulada. La bassa ocupa tot el perímetre de la plaça i està constituïda per dues zones diferenciades separades per dos grans arcs de mig punt. L’entrada a la bassa es feia a través d’una claravoya per la qual s’accedia directament a l’interior i que servia per a netejar-la. També presenta una entrada de la sèquia de Pau, que era la que abocava l’aigua a la bassa per a omplir-la.
Aquesta construcció dedicada a l’aigua va tenir vigència fins a entrat el segle XX, ja que no solament servia per a emmagatzemar-la, sinó també per a refrescar-la. En l’actualitat, no presenta cap ús i va ser rehabilitada l’any 1998. Constitueix l’element patrimonial urbà més destacable i millor conservat d’Estivella.