Descripción:
L’origen de l’ermita de la santa Creu del Garbí està relacionat amb la col•locació d’una Creu en aquesta muntanya el 19 de març de l’any 1787. La història d’aquella devoció té el seu origen en el desig del veí Francesc Galbis d’erigir una creu en una muntanya del poble, després d’escoltar amb el seu nebot i fillol -el germà Fèlix d’Albalat-, la predicació de fra Diego José de Cadis en la plaça de la Seu; on va demanar que en els punts més alts de les poblacions es col•locaren creus per a augmentar la devoció a la Santa Creu. L’esmentat Galbis va encomanar al fuster Josep Sacanelles, qui vivia en la cantonada del cementeri de sant Joan del Mercat, la construcció d’una creu d’especial característiques a la qual el frare Diego J. de Cadis va manar se li posara un lignum crucis. En acabar aquesta obra la van portar fins a Estivella, on, amb l’ajuda dels homes principals de la població es van disposar a trobar la muntanya adequada. El 19 de març de 1787 es va erigir en la del Garbí.
Des d’aqueix moment, aquella devoció va ser cada vegada més destacada. Per eixa raó, la població, l’any 1804, va construir una ermita en el lloc on estava la santa Creu, composta per una coberta sostinguda amb 4 arcs. D’eixa manera, estava tapat el costat oest i descoberts els altres. L’any 1820 es van tapar els arcs del sud i del nord i es va renovar tota la coberta. També es van llevar les teules que hi havia i van ser reemplaçades per morter. A més, als costats de la Creu es van situar els sants de la Pedra i santa Bàrbara respectivament. Durant eixe any, era guareix de la població Joaquim Andreu Royo i alcalde Roc Blasco. La següent reforma de l’ermita va ser l’any 1834, quan es va fer la balaustrada de la mateixa. Durant tot eixe temps es va anar amb compte d’ella, fins a 1887, any en el qual la santa Creu del Garbí va ser baixada pels veïns de la població a l’església parroquial amb motiu del primer centenari de la seua erecció a la muntanya. Des de llavors, l’ermita va quedar buida i va començar la seua deterioració fins a estar completament destruïda a la fi del segle xx.
En 1993, es va escometre el projecte de restauració i recuperació de l’ermita gràcies a l’ajuda de la Generalitat Valenciana. La recuperació d’aquest ben patrimonial es va fer a partir de la seua concepció original i es van deixar exemptes totes les arcades excepte l’orientada a l’oest. A més es va conservar el mur on estava la santa Creu i la marca de la seua ubicació.
En l’actualitat, se celebra un romiatge a eixa ermita el quart diumenge d’octubre, dia en el qual originalment es festejava aquesta festa que ara s’ha passat a l’estiu, i també es celebra una missa en el seu honor.
La Chapelle de la Sainte Croix
L’origine de la Chapelle de la Sainte Croix du Garbí est étroitement liée avec la construction d’une Croix sur le haut de la montagne le 19 Mars 1787. L’histoire de cette dévotion trouve son origine dans le désir de Francesc Galbis d’ériger une grande croix sur une montagne du village, après avoir écouté la prédication du moine Diego José de Cadis sur la place de la Seu où il demandait la collocation de croix sur tous les sommets des villages pour glorifier la foi pour la Sainte Croix. Ce fut un travailleur du bois, Josep Sacanelles qui l’a construite avec ses mains, pour postérieurement la placer sur le haut de la montagne choisie, « Le Garbí ».
Depuis ce moment la dévotion pour la Croix n’a pas cessé d’augmenter. De ce fait, en 1804 fut construite la chapelle qu’on peut observer aujourd’hui, composée d’une toiture soutenue par 4 arcs. De cette maniera, le côté ouest était le seul que était fermé au début. En 1820, avec Roc Blasco comme maire, on ferme les côtés Sud et Nord, on renouvelle le toit et on ajoute les statues symbolisant Sint Pierre et Sainte Barbara. La suivante réforme de la chapelle aura lieu en 1834, on construit la balustrade. Pour la commémoration des 100 ans de la sainte Croix du Garbí, les voisins du village descendent la croix dans l’Église du village. En conséquence, la chapelle reste vide jusqu’à sa destruction presque complète à la fin du XX siècle en raison d’une détérioration constante.
En 1993, commence le projet de restauration et récupération de la chapelle grâce à l’aide économique de la Generalitat Valenciana. La récupération de ce bien patrimoniale a été faite suivant sa conception originelle, laissant ouverte toutes les arcades sauf celle orientée à l’ouest. De plus on respecta le mur original où se trouvaient la Sainte Croix et la marque de sa localisation.
Dans l’actualité, on réalise un pèlerinage le quatrième dimanche d’octobre, jour où à l’origine on fêtait la glorification de la Sainte Croix, mais que maintenant c’est déplacé en été. On célèbre une messe de même.